El món segons Garp

Autor: John Irving

Traducció: Núria Roig

Ed. 62, 2010. Barcelona.

Ed. original: The world according to Garp, 1978.

Col. Butxaca. 438 pgs

El món segons Garp és una novel·la d'aquelles que contenen cent mil històries i són difícils d'assimilar amb una sola lectura. Només per això ja me la tornaria a llegir. A grans trets, tracta de la vida de Garp, des de poc abans de la concepció fins poc després de la mort. En la vida de Garp les dones són importants, però hi ha dues que seran els pilars de la seua vida: sa mare, Jenny Fields, i la seua dona, la Helen Holms.
El més brillant de la narració d'Irving és l'evolució dels personatges al llarg de les seues vides. Coneixem a la Jenny Fields des de la seua joventut, una dona molt particular per a la seua època. No es vol casar, no vol ser mantinguda per ningú ni dependre de cap home. Es fa enfermera en contra dels desitjos de la seua -rica- família. I un bon dia decideix tindre un fill. El pare biològic és un soldat a qui la guerra li ha malvat el cervell. Un tal Garp. La Jenny només necessita un intent per aconseguir la seua fita -res de romanços-. El sexe i la luxúria -i des de llavors s'endevina- seran qüestions que la Jenny no entendrà mai.
Garp és el fill de la Jenny, doncs. Es criarà en un internat on treballa sa mare, i descobrirà les coses que se solen descobrir a aquestes edats: el risc, la por, el sexe, l'amistat, les aficions, l'ambició. Al contrari que la Jenny, en Garp sí que entendrà la luxúria i el sexe. I hi tindrà una relació canviant depenent de l'edat. A l'adolescència el desitjarà, al llarg de la maduresa desenvoluparà la seua plenitud -amb adulteris a la dona inclosos. Amb el temps el que voldrà serà reprimir aquestes aventures sexuals. I serà per culpa dels adulteris que la història de la família prendrà un gir dramàtic important.
Una altra qüestió molt tractada és la del feminisme. En concret, la relació d'en Garp amb el feminisme. De fet, Garp és un mestrés de casa exemplar. Ell és escriptor -amb crisis incloses- i treballa a casa. La dona, la Helen, en canvi, treballa a la universitat. És un model de marit excepcional -en el sentit d'"excepció"-. Les feministes que pululen per la vida de sa mare, i indirectament per la vida d'en Garp, en canvi, el voran com un home que no casa amb el feminisme. I en Garp no és que no quadri amb el feminisme. Senzillament no entén l'èxit de l'autobiografia de sa mare. A partir d'aquí les relacions d'en Garp seran distintes depenent dels sectors feministes amb què es relaciona. En general no li agraden els radicalismes.
Finalment el llibre tracta la mort. La mort està present en el llibre. La mort dels pares, la mort dels fills, la mort dels amics, la mort de les mascotes. La pròpia mort. Una vivència curiosa de la pròpia desaparició.