Autora: Cornelia Funke
Traducció: Pilar Estelrich
Ed. Bromera, 2009. Alzira
Ed. original: Kein Keks für Kobolde, 1994.
Col. Esfera. 173 pgs.
Greta passarà un estiu terrible, perquè tots els seus amics van a passar les vacances lluny, i ella es quedarà sola a casa. El que més desitja és tindre un gos, però una de les funestes normes de la casa on viu, que pertany al seu estrambòtic oncle no li permet tindre gossos. Afortunadament per a Greta, l'estiu no està del tot espatllat: la seua cosina Òliba ve a visitar-la durant l'estiu. És ella qui li proposa fer de passejadora de gossos; d'aquesta manera pot complir en part el seu desig de tindre un gos. Greta i la seua excèntrica cosina passaran els dies passejant tota mena de gossos, i es trobaran amb moltes situacions a les quals faran front amb alegria i paciència: fins que un dia una troballa sorprenent els canviarà el rumb de l'estiu.
Esta és una història de quan la Cornelia Funke no era tan famosa com ara. Tenia al voltant de 36 anys quan li'l van publicar, i pel que puc llegir a la Wikipedia, no n'havia publicats molts més, anteriorment. Greta i Òliba, cuidadores de gossos és una novel·la infantil que combina diversos factors interessants per als xiquets majors: animals, amistat, sort (oracle), eliminació de normes, família. La combinació està molt ben estudiada, combinada i redactada. La descripció dels personatges a través de distints episodis és molt elaborada, i les resolució de la novel·la deixarà satisfets els lectors més exigents.
