Bulevard dels francesos

Autor: Ferran Torrent

Ed. Columna, 2010. Barcelona.

Col. Clàssica, 830. 408 pgs.

No puc dir que ho he llegit tot, de Ferran Torrent. Però sí puc afirmar que n'he llegit molt. I cada vegada més. I m'encanta constatar que Torrent cada vegada ens fa gaudir més amb els seus llibres. L'admire. No és un escriptor com els que coneixem per ací. Tenim massa pedanteria, probablement, en el gremi. Potser per això ell té tant d'èxit; perquè no sembla fet en un pedestal, sinó a peu de carrer, com un bon personatge de cinema clàssic. 

Oblidem-nos ara de Torrent -que hi tinc debilitat, imagine que no feia falta dir-ho- per parlar del Bulevard. Tracta dos històries paral·leles, una succeïda a la València dels anys 60 i l'altra situada en l'època contemporània. La història dels anys 60 és una narració bastant trepidant, amb intrigues, assassinats, conspiracions i lladres amb ètica. No ho sé, perquè no vaig ser-hi, però sembla ser que és un retrat molt fidel al seu temps. I posa els pèls de punta. 

L'altre fil narratiu es basa en el present -en concret, en el que li succeeix al llarg d'un dia a un personatge. Aquest fil narratiu, lluny de conspiracions i robatoris, és més reflexiu -i més depriment, si cap-. Està composat per personatges bastant estrambòtics, on les dones sempre ixen perdent -li vaig preguntar a l'autor en la presentació del llibre a Ambra si ho havia fet a propòsit i em va dir que no, i que ni tan sols hi havia pensat-. I és una reflexió sobre la descomposició moral dels nostres temps; la malaltia en una societat suposadament més higiènica, i no parle en el sentit sanitari, sinó moral, polític, ètic, psicològic. 

Bulevard es tracta d'una novel·la com les de Torrent, però més enllà de Torrent. Hi puc sentir certa tendresa de l'autor en escriure-la; l'ha fet amb afecte. I el resultat es llig, es segueix amb avidesa, amb temor, amb interés. Es tracta d'una novel·la ben inspirada, ben teixida i ben tancada.